La història d’un home que perd a totes les persones a les que estima: uns a bord d’un ferri, altres en el naufragi anomenat separació.
Arvid Jansen té pare, mare, tres germans i tres filles de la dona amb qui viu des dels dinou anys. Però de sobte tots desapareixen de la seva vida. Queda ell sol, exposat com una tija al vent. Només troba el son dins del seu Mazda color cava o a les cases de les dones amb qui comparteix un tros de nit. S’acaba de separar i el trencament ha esborrat els contorns de les seves relacions: ser pare o amant s’ha convertit en un enigma. Els veïns l’ajuden a passar el fred de l’hivern, als bars es relaciona amb estranys, i cada tant explica el que pot a les seves tres filles.
Mentrestant les pàgines flueixen que no te n’adones. De cop, t’arrenquen una riallada. I Arvid Jansen passeja la seva solitud pels carrers d’Oslo i els boscos que porten al fiord. Poblats pels vius i pels fantasmes dels morts.
“Per tal d’apreciar l’originalitat de la novel·la, convé distanciar-la com més aviat millor de les nostres inèrcies criticopublicitàries: ni és una memòria amb ingredients de ficció ni és un llibre representatiu d’un grup social (els homes que es divorcien). La novel·la transcendeix aquests dos extrems, on no cal fer servir gaire imaginació (amb conviccions i missatge ja ho tenim) per endinsar-se en un terreny superior: allà on la imaginació a penes s’inspira en les situacions reals i on Arvid només es representa a si mateix, encara que la situació per la qual ell travessi sigui corrent. Aquest territori intermedi, on la ficció respon al món sense copiar-lo, i on sentim i comprenem seguint les aventures d’un personatge que no ens representa, és el de la gran novel·la, la més difícil d’escriure.” Gonzalo Torné a El País
“Té un aire esquerp, la situació és complicada i hi ha molts moments en què el protagonista es troba al límit del seu context. I alhora, curiosament, és una novel·la molt sensible, que arriba al moll de l’os.” Lluís Ruiz a Els experts d’iCat
“Tot i que la mort i el dolor són omnipresents, Homes en la meva situació no és lúgubre ni escabrosa. És greu i existencialment severa, perquè una compunció còsmica i alhora concretíssima ho amara tot, però també hi ha calidesa i molta pietat en la prosa i la mirada de Petterson.” Pere Antoni Pons al Diari Ara
“El cotxe on s’escapa a dormir és central al llibre, perquè és una màquina que el fa sentir en moviment, un espai on res és fixe ni definitiu ni immòbil. L’Arvid Jansen, el protagonista d’aquesta novel·la, vol dissimular el no res que es troba quan entra a casa.” Marina Porras a Diacrític
“Petterson juga amb la literatura, fa sortir els personatges en molts dels seus llibres, ara passegen per aquí, surten a les pàgines del més enllà, tot per dibuixar la història de la seva vida, perdre la família en un ferri, divorciar-te i que la mare t’expliqui que el càncer se l’emporta no ha de ser fàcil de digerir. En veu d’Arvid Jansen, Petterson canalitza tots aquests sentiments i ens fa passejar per Oslo i pels paisatges de Noruega, els boscos, la boira, la pluja i el fred intens, però també descriu la calidesa de les llibreries que l’acullen, la cafeteria on s’asseu a prendre cafè i pastissets i els seus refugis on digerir la tristesa.” Fe Fernàndez, llibretera de L’Espolsada.
