Als set llibres de La guerra jueva, Flavi Josep (37 dC – c. 100 dC) narra, com a testimoni presencial, la revolta dels jueus contra Roma. El punt culminant d’aquest conflicte, la destrucció del Temple de Jerusalem, va fer canviar per sempre més el rumb de la història del judaisme: Josep —que és vist com un traïdor pels jueus i, pels cristians, gairebé com un testimoni del naixement del cristianisme— s’erigeix, així, en un autor imprescindible per a comprendre la història jueva. La lectura de la seva obra, gairebé dos mil anys després, continua resultant, encara avui, absolutament apassionant.
Els llibres segon i tercer, que comprenen els fets esdevinguts des de l’any 4 aC fins al 67 dC, narren l’expansió de la insurrecció jueva i culminen amb un dels moments més recordats de la guerra, l’espectacular deserció de Josep al camp romà. Com és habitual, el volum conté l’original grec i la traducció catalana, a càrrec d’Andreu Martí, i un gran nombre de notes aclaridores a cura de Joan Ferrer.
