La veu singular de Ricard Biel es desplega aquí amb tota la seva força, en nou relats de tall clàssic que constitueixen un recull compacte i ambiciós, d’alta volada literària i profund en el sondeig interior dels personatges. Vibrant i tens com una corda d’arc.
Egoisme, cobdícia, covardia, obsessió, frustració projectada en l’altre. En definitiva, la malaltia humana quotidiana, l’inevitable conflicte i les seves conseqüències, tot allò que esquitxarà unes víctimes que, sovint, tampoc no saben que ho són.
Un grapat de narracions amb un grapat de personatges que no expien la seva culpa ni ho pretenen, perquè ni tan sols els passa pel cap que tinguin res per expiar, i d’altres que no saben que malden per deslliurar-se d’una culpa inexistent que els ha estat inoculada. I enmig d’aquesta jungla humana, el bé que no triomfa però que existeix entre la mala herba d’aquells que són víctimes i botxins alhora. Infants i adolescents que cometen el delicte de ser-ho; adults que cometen la imprudència de no haver superat la infantesa.
