"Té ales com el cotoliu
i vola més que la perdiu.
Només que no sap fer-se el niu
i desafina en el piu-piu.
[“Endevinalla”]"
L'oralitat, la musicalitat i la sonoritat dels versos estan
en els fonaments de la poètica de Miquel Desclot. “Oi, Eloi?”
és una de les seves obres més enginyoses i estimulants, tant
per a públic infantil com adult. Proverbis, endevinalles, cançons
i jocs breus que beuen de la tradició i del sentit lúdic del vers s'entremesclen amb composicions més extenses que remeten
a autors clàssics i contemporanis com Robert Louis Stevenson, Jacques Prévert, Gianni Rodari o els limericks d'Edward Lear,
entre altres, amb els quals l'autor -un renovador de la poesia catalana- basteix ponts cap a altres sistemes literaris europeus.
