Durant la primera meitat del segle XVII, al voltant de la cort dels ducs de Gandia i del poderós cardenal Gaspar de Borja, es redacten una sèrie d’obres destinades a exalçar l’antiguitat i la noblesa dels orígens de la família Borja, posades en dubte des de l’època del papa Alexandre. D’aquestes obres, la majoria encara inèdites, n’editem avui una de les més antigues, la Progenie clara y origen de la antiquísima y noble familia de Borja, escrita el 1621 pel jurista, historiador i poeta valencià Joan Baptista Roig de la Penya i adreçada al setè duc de Gandia. Roig de la Penya construeix un discurs genealògic basat en la idea de l’origen reial dels Borja a través de l’ascendència de Pero d’Atarés, senyor de Borja, revisada a la llum d’una col·lecció de falsos documentals i literaris de probable fabricació pròpia que inclou en l’obra. A partir d’aquí basteix una detallada genealogia dels Borja fins arribar als seus dies, que va ser continuada per un anònim al segle XVIII.
