L’efímer i l’etern, la quotidianitat i l’afany de perpetuació, la fugacitat i la infinitud, la vida i la mort. Sobre la llum excelsa, algunes paradoxes que observa el poeta. La magnitud del no-res, la vigília del somni, el brogit i la
fúria, incerta glòria. Però, a més a més, allò que s’hi juga el poeta. El discerniment de la fi, un firmament de lleugeresa, els treballs perduts, mirall trencat, l’escac i mat. Mentrestant, l’èpica d’una gesta, cants de sirena, la pols va fent camí i la impuresa, al descobert.
