• L'expedient de la meva mare

    Forgách, András ANGLE EDITORIAL Ref. 9788417214531 Altres llibres de la mateixa col·lecció Altres llibres del mateix autor
    A l'Hongria comunista, en el moment àlgid de la Guerra Freda, el control de la població era possible per la feina dels serveis policials, però també d'alguns ciutadans: petits delators, agents, espies i col·laboradors que teixien una xarxa asfi xiant i opressiva. András Forgách s'ha atrevit a novel·...
    Ancho: 138 cm Largo: 213 cm Peso: 250 gr
    Disponibilitat immediata
    19,90 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-17214-53-1
    • Encuadernació : Rústica
    • Data d'edició : 01/01/2019
    • Any d'edició : 2019
    • Idioma : Catalán
    • Autors : Forgách, András
    • Traductors : Giné de Lasa, Jordi/Nikolett Szabó, Imola
    • Nº de pàgines : 368
    • Col·lecció : Narratives
    • Nº de col·lecció : 102
    A l'Hongria comunista, en el moment àlgid de la Guerra Freda, el control de la població era possible per la feina dels serveis policials, però també d'alguns ciutadans: petits delators, agents, espies i col·laboradors que teixien una xarxa asfi xiant i opressiva. András Forgách s'ha atrevit a novel·lar aquesta època sinistra i la vida malaguanyada d'aquests col·laboradors després de descobrir, amb horror, que durant molts anys la seva mare va ser-ho. El resultat, L'expedient de la meva mare, va crear una enorme polèmica a Hongria i va ser considerat immediatament un clàssic contemporani. Barrejant ficció i realitat, Forgách construeix una novel·la polièdrica en què les cartes dels seus pares i els informes dels serveis secrets hongaresos donen el contrapunt a la veu de la mare, a qui ell va estimar amb devoció. «No vull jutjar la mare», diu Forgách. «Però hi ha moments en aquesta història que són vergonyants i dolorosos. Encara ploro per ella, que va passar informació sobre mi i els meus amics als serveis secrets.» «La meva mare era agent o delatora. No ho era. Sí que ho era. No! Que sí! D'acord, no era una agent, sinó una espia. No una espia de debò, però alguna cosa semblant. O cap de les dues, sinó una col·laboradora secreta. El cargol minúscul, la darrera roda dentada d'un aparell repressiu mesquí. La peça que ja no podia ser més petita. I la que ja no podia ser més insignificant. I tots els moments que vas passar en companyia d'aquesta peça (...) es veuen transformats a causa d'aquest darrer i únic moment.»

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto