S’ha escrit que «ser poeta significa ser capaç de veure la bellesa... en el més humil o sublim, en el més dolç o perillós objecte del món». És el que percep Quim Español en la lleugeresa del temps, arquetip de l’elegia, però també en els temes variats que l’estimulen: dels malsons als objectes tecnològics, de l’art als drames contemporanis o a alguns referents de la literatura. Escrits amb un llenguatge natural, els poemes tenen una força inquietant i fosca. Enmig de la fugacitat, aquesta és una obra amb vocació de perdurar, perquè la bona poesia està feta de temps, però no hi està sotmesa.
Quim Español és arquitecte dedicat també a la poesia, camp en què ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L’arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals de Barcelona 1998), 70 poemes i Nadir i altres nits, el poema principal del qual va ser portat al teatre. Al marge d’altres llibres sobre teoria de l’arquitectura, ha publicat també Entre tècnica i enigma, un volum d’assajos amb una mirada transversal sobre diversos àmbits de l’art.
