La novel·la negra i policíaca a Catalunya no va tenir una tradició pròpia —amb permís de Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo— fins ben entrada la dècada dels setanta. Precisament, un dels artífexs va ser Jaume Fuster i Guillemó (1945-1998), que va inaugurar un camí que ja no tindria aturador per a la literatura que ell va anomenar de «lladres i serenos». El llibre que teniu entre mans pretén mostrar bona part de la recepció del gènere durant aquells anys, a més d’oferir una anàlisi de l’obra policíaca de l’escriptor: novel·les, traduccions, guions, tasques editorials, articles teòrics, opinions i documentació inèdita són una bona mostra del seu grau d’implicació.
Un assaig sobre un escriptor sense límits, treballador incansable, innovador infatigable i jugador compulsiu que ens va dur a la modernitat del gènere a casa nostra tal com ho van fer d’altres escriptors com Jean-Patrick Manchette, Leonardo Sciascia o Manuel Vázquez Montalbán en les seves respectives llengües.
