Durant alguns anys el reconeixement de l’obra poètica de Màrius Torres ha eclipsat una part notable de la seva obra, la prosa, fins ara poc coneguda. Aquest volum, que per primera vegada n’aplega una mostra variada i pràcticament completa, contribueix a valorar de nou la seva aportació a la literatura catalana contemporània. Des del sanatori de Puig d’Olena durant la Guerra Civil i el primer franquisme, Torres va escriure contra l’adversitat històrica i personal en els gèneres més diversos (articles, narracions, dietaris, cartes, retrats i, fins i tot, una novel·la inacabada), amb un estil àgil, enginyós i ple de complicitat. L’estudi rigorós i suggeridor de Jordi Julià i Pere Ballart, i l’obra del mateix Torres, ens descobreixen un autor amb una enorme curiositat intel·lectual i una proverbial modèstia, que, des d’un indret solitari, aparentment aïllat de la guerra i del món, va mantenir-se fidel a un projecte de vida, un concepte de bellesa i una idea de govern i de país.
