Viatjar descansa remet de bell antuvi al conegut poemari Lavorare estanca de Cesare Pavese, tot i que no s?hi pugui assenyalar un influx directe del primer respecte del segon, els dos semblen esdevenir complementaris, divergents quan al punt de vista i la veu poètica però parells en la poeticitat que les fecunda. Es tracta d?un mateixa recerca radical del sentit de la vida i d?in mateix tempteig radical d?expressió de la pròpia singularitat, però la focalització es desplaça del ?treball? pavesià -una opressió que constreny i fins i tot anorrea el desig humà de lliure acompliment- cap a la vindicació del ?viatge? entès, d?acord amb les citacions que fan de pòrtic a Viatjar descansa, com un ?viure poèticament?, en el sentit vinyolià de ?no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant? , i en el revers, expressat pel Magris, del viatge com a retorn, com a experiència que ?ensenya a ocupar més lliurement, més poèticament, la pròpia casa?.
