• Ètica Nicomaquea

    Aristòtil obrador edendum Ref. 9788494315824 Altres llibres de la mateixa col·lecció Altres llibres del mateix autor
    L?Ètica nicomaquea, una obra cabdal de reflexió pràctica, es proposad?encaminar el capteniment humà tenint en compte els valors socialmentcompartits. És, doncs, un gran exercici intel·lectual dirigit a l?acció i no pas ala teoria. L?ètica aristotèlica argumenta, és clar, però no pretén demostrar res...
    Dimensions: 210 x 160 x 65 mm Peso: 250 gr
    Sota comanda 3/5 dies lab.
    44,00 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-943158-2-4
    • Encuadernació : Otros
    • Data d'edició : 01/11/2015
    • Any d'edició : 2015
    • Idioma : Catalán
    • Autors : Aristòtil
    • Traductors : Batalla Costa, Josep
    • Nº de pàgines : 984
    • Col·lecció : Escriny
    • Nº de col·lecció : 8
    L?Ètica nicomaquea, una obra cabdal de reflexió pràctica, es proposa
    d?encaminar el capteniment humà tenint en compte els valors socialment
    compartits. És, doncs, un gran exercici intel·lectual dirigit a l?acció i no pas a
    la teoria. L?ètica aristotèlica argumenta, és clar, però no pretén demostrar res.
    Constata simplement fets contingents ?maneres de fer, hàbits personals,
    ideals col·lectius? i els explica a partir dels principis humans que els són
    immanents ?deliberació, escolliment, decisió, habituds, virtuts?.
    L?acció ètica parteix de la manera d?ésser humana, perquè la natura, sempre
    que origina un ésser, el dota d?un impuls innat per al canvi alhora que li
    defineix l?estat perfecte que progressivament ha d?anar assolint. Per a
    Aristòtil, existir comporta posseir la capacitat d?actuar per a assolir la
    perfecció, per a obtenir aquella forma ideal que només podem aconseguir
    si l?activitat fa que sigui real allò que virtualment podem ésser. La vida
    humana és, doncs, una feina, una tasca, un acompliment.
    Allò que l?home pot fer i pot arribar a ésser és el bé. Seguint, sens dubte, la
    tradició socràtica, Aristòtil es distancià de l?utilitarisme i l?hedonisme dels
    sofistes i erigí el bé en l?ideal d?acord amb el qual hem de regular la vida,
    tant la individual com la col·lectiva. Tanmateix, aquest bé que tothom
    desitja no és cap ideal transcendent a la natura, sinó el bé humà. Aristòtil
    criticà Plató per haver situat l?ideal en el bé absolut, en comptes de fixar-lo
    en la perfecció relativa a què podem aspirar els humans.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Vull rebre les novetats i els tombs temàtics de Llibres.cat
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades