?Sempre s'ha dit que la lluna influeix d'alguna manera en tot el que fem. La lluna nova, per exemple, E9;s el pitjor moment per comenE7;ar una histF2;ria d'amor; per contra, en lluna creixent E9;s el moment mE9;s adient. En lluna plena es consolida fins que, com la mateixa lluna, comenE7;a a minvar. I sempre, sempre, amb un punt de misteri en cadascuna de les histF2;ries, ocult en la cara eternament amagada de l'astre. Fins que tot torna a comenE7;ar una altra vegada... Per aixF2;, de vegades, les histF2;ries d'amor acaben com la lluna... Plenes, noves, en augment, extingint-se o, senzillament, desapareixent sota el mantell d'un cel negre...
