En el ramat, totes les elefantes són de color rosa, excepte la Guillermina. Aviat descobrirà que les del seu sexe tenen prohibit fer coses reservades només pels mascles. Com que no accepta aquesta tradició, aviat mostrarà a les seves companyes que la igualtat no és pas una utopia.
Durant la dècada dels setanta Adela Turin i Nella Bosnia començaren a publicar a Itàlia la col·lecció «Dalla parte delle bambine». Poc després Esther Tusquets l’edità a Espanya amb el títol «A favor de las niñas» i la convertí en una col·lecció de referència per a la coeducació i la igualtat. «Rosa caramel» és una de les obres més emblemàtiques d’aquesta sèrie tant necessària encara avui dia. La Guillermina i les altres elefantetes viuen aïllades en un jardí ple d’anemones i peònies; el seu aliment per aconseguir que el seu aspecte físic destaqui per una pell de color rosa caramel, tot reforçat amb sabates, llacets i colls de la mateixa tonalitat. Totes acompleixen les expectatives els seus pares excepte la Guillermina, que pateix les recriminacions dels seus progenitors fins que aquests desisteixen de que arribarà a ser com les altres algun dia. Sota aquesta història fabulada s’amaguen qüestions com ara el culte superficial a la imatge o la crítica a una societat que classifica i predefineix el futur depenent del gènere. És un cant a la llibertat i a la igualtat, amb unes il·lustracions que potencien el missatge, amb figures realistes i colors ben vius.
Un relat que -com «L’Artur i la Clementina», «La història dels bobonos amb ulleres» i «Una catàstrofe afortunada» - serveix per donar valor al rol femení, eradicar els estereotips sexistes i la discriminació, canviar mentalitats i construir un món millor.
