«Quan l'Ocell del Pensament va crear el món dels homes, va cantar quatre vegades: un cant per als humans; un altre per a la terra; un altre per als xamans, i va cantar encara una vegada més de manera indesxifrable perquè quedés clar que la vida mai no es pot comprendre del tot. Esperant l'avís del xaman arrecerat al costat de l'Arbre, Baén de la tribu d'Ar escoltava la remor somorta del riu i meditava en les coses que s'esdevindrien més enllà de la seva pròpia mort. I el respir embolcallador i lent de la nit s'estenia des dels seus peus fins a l'infinit.»
Allà on el prestigi és ser caçador i guerrer, Baén el Coix, no és ni valent ni covard, ni nen ni adult: és un mig home. Un inoblidable ritu iniciàtic en els confins del món.
