L’antiga Grècia ha estat un dels models bàsics cap al qual els homes al llarg del temps han tornat els ulls per comprendre el món. L’Hèl·lade ha estat la inspiració durant totes les èpoques, el reconegut bressol de la cultura occidental, un espai històric on buscar la resposta a totes aquelles preguntes que afecten el nostre món actual, com els components del sistema democràtic, les dificultats socials provocades per les guerres, el contacte amb altres pobles davant del problema dels estrangers o la situació de la dona i els conflictes de gènere. Però Grècia ha estat també una obsessió. Europa ha cercat d’assemblar-se als grecs. I, no ho hauríem d’oblidar, el passat és una construcció del present. I en el passat grec hem volgut trobar una imatge perfecta de tot allò que hauria de ser i que no és. El títol d’aquest llibre, Pèricles no hi és, és una clara referència a la necessitat d’oblidar certs paràmetres tradicionals de la forma en què hem entès els grecs, i alhora una invitació a revisar la visió tradicional sobre la Grècia antiga.
