La gran tancada

Tot partint d'un dels episodis històrics de l'antifranquisme més emblemàtics
-la tancada de tres-centes persones al monestir de Montserrat, arran del
procés de Burgos l'any 1970-, Josep Maria Pujol ha ordit un text narratiu de
gran envergadura, que ve a ser una mena de reconstrucció d'aquells fets i
alhora una seva dissecció moral, feta des de la ironia i la prespectiva que
dóna el temps: per les seves pàgines hi veurem desfilar tot un seguit de
personatges resistents prou coneguts -des dels que formaven l'anomenada
gauche divine, fins als més directament implicats en el catalanisme i l'esquerra, passant pels qui estaven relacionats amb la revista El Ciervo-, però n'hi ha un
que adquireix una mena de discret però constant protagonisme: el poeta Gabriel Ferrater, atrapat com sempre en una teranyina de relacions femenines...
Amb una prosa llisquent i mordaç, i una estructura gairebé cinematogràfica,
Josep Maria Muñoz Pujol ens ha lliurat una formidable narració plena d'interès
humà i històric.