L'evolució dels processos independentistes de les últimes colònies fins a la guerra hispanonordamericana del 1898 comportà la pèrdua dels dominis espanyols de les Antilles i de les Filipines. L'actuació dels catalans a Cuba com a colonitzadors i comerciants -sense eludir llur participació en l'ominiós tràfic d'esclaus- i les diverses actituds dels naturals de l'antic Principat residents a l'illa -com també dels enriquits "americanos"- respecte dels insurgents i del moviment abolicionista, van des de l'acarnissada oposició a les forces separatistes, a llur sincera integració en la causa rebel, fins al punt que alguns catalans encara avui són recordats a Cuba com a herois de la Independència.
El desastre colonial i Catalunya reflexiona també sobre les causes de la derrota i la incompetència dels polítics espanyols que no pogueren evitar-la, dóna una idea del cada vegada més fort corrent d'opinió expressat a Catalunya a favor de la causa dels cubans, i presenta l'eclosió del catalanisme com a moviment destinat a influir des d'aleshores en la gestió de la cosa pública.
