Per primera vegada es posen al descobert els documents que expliquen la gran operació de segrest de la major part de la documentació de la Catalunya republicana, i en concret la de la Generalitat, duta a terme per la Delegación del estado para la Recuperación de Documentos entre el 1938 i el 1939. Advocat i historiador, Josep Cruanyes demostra com aquesta injusta confiscació es va convertir en una eina imprescindible per bastir una gran base de dades sobre la qual es va basar la repressió franquista durant tota la Dictadura. Amb l’espoli del patrimoni documental de tot un poble es pretenia, a més, sotmetre Catalunya i el País Valencià a un genocidi cultural i polític que permetés esborrar qualsevol rastre o testimoni de la cultura i la ideologia dels vençuts. Més de mig segle després, tot posa en evidència com el nou estat democràtic no ha fet un acte global de restitució a les institucions, partits, sindicats, organitzacions i particulars afectats per retornar-los els arxius arrabassats per la dictadura, fet inimaginable en l'Europa occidental actual.
