La repressió franquista a Catalunya (1938-1953) –obra amb la qual l’autor obtingué el seu doctorat en història– és una anàlisi de l’abast global de la repressió sobre la societat catalana de la postguerra civil i, a més, el primer estudi individualitzat de totes les víctimes, classificades per comarques. Aquesta repressió fou omnipresent: als camps de concentració, als batallons de treballadors, a les presons, en les depuracions, en els bans militars i civils que estructuraven de forma totalitària la vida quotidiana. S’exercí de forma selectiva i necessità la col·laboració d’altres sectors de l’escindida societat catalana de la postguerra per identificar els presumptes culpables o responsables. L’anàlisi i les conclusions d’aquest estudi ens permeten, en definitiva, no sols reflexionar sobre l’abast de les mesures repressives i el seu efecte traumàtic en la societat catalana, sinó també comprendre les raons profundes de posteriors actituds polítiques i socials dels catalans.
