En aquest assaig, l'autor ofereix un text que anticipa el moment actual, marcat per la guerra de l'Iraq o el conflicte txetxè, i hi traça la crucial diferència entre la guerra regular (entre exèrcits) i la guerra irregular (entre un o diversos exèrcits i la resistència en les diverses formes que té, entre les quals la figura del partisà) i les tràgiques conseqüències que se'n deriven.
La Teoria del partisà ens mostra com les guerres modernes, a diferència de les antigues, no s'acaben amb la victòria d'un exèrcit sobre l'altre, sinó que tendeixen a perllongar-se, a no tenir fi. És una guerra en què un dels bàndols no actua sota la lògica militar, sinó que ataca amb tècniques de guerrilla i sabotatge, basant la seva força en la invisibilitat.
Carl Schmitt sempre provoca una doble impressió de fascinació i de temor. La seva visió filosoficopolítica de tot allò que surt de la norma, tal com ens adverteix Eugenio Trías al pròleg, el fa aprofundir en allò que no està previst jurídicament (estats d'excepció, de setge) i potser posa de manifest la font oculta i subterrània del poder.
