La República devastada de Domènec Pastor Petit és una veritable crònica negra del cainisme antirepublicà. S'hi combinen dos gèneres: l'autobiografia sobre un període de la infantesa de l'autor, i l'assaig entorn els poders que possibilitaren la recuperació de la democràcia, el 1978. Aquest llibre és el testimoni de qui fou un vailet amb els ulls molt oberts durant la guerra; i després durant l'evolució de la dictadura. Dues etapes singulars. En la primera els bombardejos italoalemanys, el , el terror, la fam, els paseos, les fosses comunes, i totes les vivències escruixidores d'un conflicte entre germans. I la segona etapa en la postguerra, la repressió, les humiliacions, la tisi; i més pànic i major desesperança...Com es podia superar aquest tràngol sense ensorrar-se? Els fanatismes de les croades i dels totalitarismes renaixien, i com que els amos d'Europa eren Hitler i Mussolini, la immadura República espanyola restaria devastada. Mancava una reflexió freudiana per comprendre els factors de la recuperació d'un Estat de Dret.
