Fa seixanta anys el món es va horroritzar amb el descobriment de la realitat d'Auschwitz, l'escenari de la matança més gran de la història: un milió cent mil éssers humans assassinats, entre els quals hi havia més de dos-cents mil nens. Però a banda de les imatges i dels testimonis de les víctimes, la realitat del que va ser i va significar Auschwitz continua molt lluny del nostre enteniment.
Laurence Rees, que fa quinze anys que està fent un treball d'investigació sobre el nazisme, no sols ha utilitzat la documentació apareguda en aquests últims anys, sinó que ha fet més de cent entrevistes a supervivents del camp i als seus botxins nazis, els quals, per primera vegada, parlen de les seves experiències, ara que no corren cap risc per donar a conèixer el que van viure.
Aquest és el primer relat complet de la història d'Auschwitz, un camp que es va convertir en un immens taller que treballava per a la guerra, i a la vegada en una fàbrica de la mort, en què es llançava els nens vius a les fogueres perquè les cambres de gas no donaven l'abast. Un indret singular, amb funcionaris corruptes, metges sanguinaris com Mengele, i fins i tot amb un bordell per estimular els presoners "molt treballadors".
Però potser el més terrible és saber que gairebé el 85% dels membres de les SS que van treballar al camp i no van morir durant la guerra n'han quedat impunes, i a més a més no se'n penedeixen ni creuen necessari excusar-se per haver obeït les ordres rebudes. Ni tan sols aquest fet sembla que escandalitzi els seus conciutadans. Aquest llibre pretén despertar les nostres consciències perquè entre tots impedim que hi torni a haver un altre Auschwitz.
