L'home ha cregut sempre en l'existència de poders malèfics i demoníacs. És, al cap i a la fi, una manera de comprendre la iniquitat gratuïta del món i d'alliberar-se de responsabilitats. El cristianisme va rellevar en part aquestes antigues creences, però a partir del segle xiii, amb el fracàs de les Croades, molts cristians van començar a dubtar de la fortalesa del seu Déu. Fou llavors quan van reaparèixer amb força les supersticions primitives i es van multiplicar els processos per bruixeria. L'any 1484, el papa Innocenci VIII va publicar una butlla on reconeixia oficialment l'existència de la bruixeria. Cap al segle xviii, la influència de la Il·lustració va fer recular una mica les creences en les forces malèfiques, però encara el 1751, al codi de Baviera, es poden llegir anotacions sobre el tracte sexual entre persones i dimonis.
Al nostre país, de sol generós i horitzons oberts, la bruixeria no ha tingut mai les proporcions dels boirosos països nòrdics, però sí que ha conformat durant molts i molts anys la nostra psicologia col·lectiva.
