Poeta, historiador, astrònom i jurista, Alfons X (1221-1284) fou un dels monarques més brillants i decisius de la història d'Espanya. La seva figura emergeix amb llum pròpia d'entre les tenebres de l'edat mitjana i s'imposa amb força renovada en els nostres dies com un clar precursor de la modernitat, tant per la concepció que tenia de l'autoritat i de l'Estat - al marge del poder de l'Església i la noblesa- com per la seva condició d'humanista i d'impulsor de les ciències i l'art, que li ha valgut l'apel·latiu universal de "rei Savi».
Polític ambiciós i de cultura extensa, va encapçalar la lluita contra els musulmans, va enfrontar-se a les revoltes nobiliàries i lluita per fer realitat un somni: accedir al tron imperial germànic. En el transcurs del seu regnat, l'Escuela de Traductores de Toledo va assolir el moment de màxima esplendor i es van publicar grans obres jurídiques com el Fuero Real, l'Espéculo i les Partidas, que van renovar per primera vegada el dret tradicional.
En aquesta biografia definitiva, el prestigiós medievalista Julio Valdeón Baruque fa un recorregut per la trajectòria vital, intel·lectual i política d'Alfons X, des de la seva formació cultura exquisida i les primeres victòries militats fins al final amarg del seu regnat, quan -definitivament esfondrats els somnis imperials i traït pel seu mateix fill- va decidir el repartiment dels regnes.
PREMI NACIONAL D'HISTÒRIA D'ESPANYA 2004
