Nosaltres, exvalencians. Catalunya vista des de baix

Aquesta col·lecció d'opuscles, a més de refrescar alguns àmbits de la memòria històrica, pretén ajustar comptes, servir com a confessions de part i donar testimoni d'una realitat que rarament coincideix amb la versió oficial ni amb els estereotips que s'alimenten des de València, des de Catalunya o des de certs poders transnacionals que actuen amb callada complicitat d'uns i altres.
De fet, aquests escrits constitueixen un acte deseperat d'apostasia: ens declarem exvalencians perquè estem més que farts de ser encaixats, de bon grat o per força, en aquests estereotips. I de patir-ne les conseqüències. Reneguem de l'ampli espectre de tòpics compresos entre el menenfotisme i una jovialitat meridional mai no demostrada -malgrat els esforços d'autors de molta anomenada- i el tortuós imaginari del català exiliat que sospira pel retorn a la pàtria <>.
No ens reconeixem en cap de les caricatures nacionals que s'han imposat com a models durant els últims trenta anys. Renunciem, doncs, a la nostra condició de valencians i declarem inaugurada la pàtria dels exvalencians, oberta de bat a bat a tots aquells que se senten damnificats pel penós procés polític, cultural i social que s'esdevé des de la publicació de Nosaltres, els exvalencians, de Joan Fuster. Volem recuperar l'arquetip original i començar de nou. I si no pot ser, organitzar l'èxode urgent i necessari <>, és a dir, cap a Suècia.