"Una de les principals reclamacions que, en l'àmbit cultural, el Govern, el Parlament i la societat civil catalana, representada sobretot per la Comissió de la Dignitat, han mantingut més viva en els darrers anys, ha estat la del retorn dels mal anomenats "papers de salamanca", és a dir, tot el conjunt de documents d'arxiu que arran de la Guerra Civil espanyola, la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos, les tropes i altres institucions franquistes van requisar a entitats, públiques i privades, i a particulars, a mesura que anaven ocupant les viles i ciutats catalanes.
Una quantitat considerable d'aquests documents van ser destruïda i transformada en pasta de paper l'any 1939, però una altra part, qualitativament important, es va traslladar a Salamanca, on va ser posada a disposició dels organismes de la repressió per aportar proves incriminatòries contra les persones considerades desafectes al nou règim de Franco.
Després de molts anys de reclamacions -les primeres, de caràcter privat, ja havien tingut lloc fins i tot abans del retorn de la democràcia-, el retorn de la documentació és ara, feliçment, un fet. Això ha estat possible gràcies al compromís de tots els demòcrates, compromís que el Govern i les Corts espanyoles han fet seu amb la voluntat de permetre que plegats recuperem la dignitat, perquè qui retorna també la recupera."
Cristina Mieras Barceló
Consellera de Cultura
