El convent que dóna títol al llibre és un edifici que es troba al nucli de Cal Rosal (Berguedà), una de les antigues colònies tèxtils més actives de la conca fluvial del riu Llobregat. Des del 1887 fins el 1992, l'edifici religiós habilitat pels propietaris fabrils de la colònia va albergar milers de dones, que procedien en la seva majoria de zones rurals properes, ja que l'èxode del camp cap als telers fou una constant femenina que alimentà la indústria cotonera dels segles XIX i XX. La present obra va néixer de la inquietud de conèixer i reconèixer les vides que van habitar l'edifici més emblemàtic d'un poble, el convent. A partir del relat vital d'una àvia, la pròpia de l'autor, una més de les moltes adolescents que exercí de mà d'obra durant la postguerra, aniran apareixent les biografies protagonistes, dones que van viure sota rols molts divergents un espai comú. Així, monges, obreres, veïnes i alumnes de l'edifici ens desgranaran les particularitats de les seves vides dins d'aquest indret.
