"S'ha dit en nombroses biografies històriques, que la formació política de Catalunya durant el segle XIX es caracteritzava essencialment en dos bàndols irreconciliables: d'una part, els tradicionalistes, conservadors, reialistes, absolutistes, que segons l'època foren motejats amb aquests diferents noms; d'altra banda, els liberals, progressistes, exaltats, constitucionals, etc. Es generalitza l'opinió que els primers tenien les arrels en la muntanya, comarques de l'interior de la nostra terra dedicades quasi exclusivament a la pagesia, dominades per grans propietaris que tenien sota el seu jou els treballadors del camp, com en una mena de feudalisme agrari. En canvi, les idees avançades, més o menys extremistes eren patrimoni de la població propera la mar Mediterrani, menestrala i artesana, amb major percentatge de professions liberals i d'homes il·lustrats amb influència de la Revolució francesa.
Com que no hi ha regla sense excepció, trobem, en algunes ciutats i pobles de muntanya, homes d'esperit liberal, rebels nats contra tot abús de poder i disposats a tot sacrifici per fer prevaler llurs idees de llibertat sense discriminació. Això en pobles que, per llur incomunicació gairebé absoluta, no poden haver estat influïts per teories ni exemples foranis.
Tal és el cas que ens proposem esmentar, d'un hisendat del poble de Porrera, partit judicial de Falset, província de Tarragona; un dels set pobles que formen el Priorat històric, per haver estat feudataris del prior de la Cartoixa d'Scala Dei. L'home que ens proposem de biografiar és en Josep Pellicer i Fort, qui sacrificà els seus interessos, la seva pau i tranquil·litat en unes lluites, gairebé contínues, com a guerriller liberal, durant la primera meitat del segle XIX."
