La guerra del Francès (1808-1814) va ser un esdeveniment molt complex que, a Catalunya, va tenir unes característiques pròpies que la desmarquen del conflicte espanyol de la lluita per la independència contra l'invasor. Hi havia una resistència a l'ocupació napoleònica i un odi tradicional contra els francesos, però s'hi sumaven més factors: malestar per la llarga crisi que arrossegava l'Estat espanyol, que era econòmica i institucional, tensions amb la monarquia absoluta, i a Catalunya dificultats amb el comerç amb Amèrica, la voluntat d'un canvi radical per part d'uns quants... Però no tothom anava en la mateixa direcció i, malgrat que l'objectiu comú de foragitar l'invasor unís a grups de catalans amb interessos oposats. En un estudi àgil i rigorós, l'historiador Josep Fontana, de prestigi reconegut internacionalment, desgrana les especificitats d'una guerra poc coneguda a casa nostra, tot i que és la clau de volta de les «carlinades» que caracteritzaran tot el segle.
