A Les golfes de pagès els autors narren amb bon estil com es vivia al poble i als masos durant la primera meitat del segle XX. Quan menaven les terres els parcers "que podien estalviar poc" i es movien en l'autarquia, tot ajudant-se amb les carboneres, la caça, l'hort i els animals de corral. Els autors han remenat les andròmines polsoses de les golfes, tot revivint-ne el seu significat, escoltant-ne el seu testimoni callat i rememorant les empremtes de les mans dels qui les van utilitzar. Memoràndum que descriu la forma de viure d'aleshores, l'ensenyament a l'escola, els jocs, les cançons, les dites, les endevinalles, els contes, els àpats, les feines del tros, els oficis, etc. És un costumari que, de ben segur, servirà de model per a estudiosos, de record per als més grans i de referent per als més joves. L'obra recull la història de diari d'un model de societat rural que deixa veure clarament el seu context i que relata totes aquelles situacions transmeses només per via oral.
