Judit Pujadó ha relatat amb imatges i paraules "Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines", que avui ens ofereix nets, clars, sense subterfugis ni astúcies que puguin distorsionar una realitat que, al capdavall, és ben nostra. No és fàcil per a un autor explicar la mort, com tampoc les escenes que ha viscut en aquests indrets; però l’autora, amb ploma ferma i mirada aguda, ens obre les tanques d’aquests espais on vida i mort troben el límit, que de tan pronunciat es torna indestriable. No hi trobareu pas en aquestes pàgines ni un bri de vacuïtat, ni d’afectació; ben al contrari: hi trobareu un relat respectuós, brillant, sensible i vigorós d’uns espais de culte que fan aflorar una riquesa patrimonial que pregonava ser explicada.
