A Catalunya, l'interès per tot allò relacionat amb el món jueu va experimentar un auge durant la segona meitat del segle XX. Des de determinats sectors de la societat antifranquista del moment es van oferir, a partir de mitjans dels anys quaranta, nombrosos exemples i diferents mostres de l'empatia catalana cap a l'experiència jueva. Però ja abans de la guerra civil, a la Catalunya republicana dels anys trenta, hi va haver una aproximació cap a les qüestions jueves feta també amb relativa complicitat, especialment des de sectors del catalanisme d'esquerres més il·lustrat. L'actitud de simpatia del catalanisme democràtic i republicà cap a la realitat hebrea va aparèixer sobretot a la premsa més representativa d'aquest catalanisme, a capçaleres com La Publicitat, La Humanitat, L'Opinió, La Nau, Mirador o La Rambla i en diferents obres publicades aquells anys. Tot plegat va generar, entre els anys vint i trenta, un peculiar corrent d'aproximació cap a la realitat jueva coetània que es va plasmar i es va divulgar amb una evident càrrega d'implicació, de comprensió i de solidaritat.
