Des de la darreria del segle XIX, la Rambla ha estat la columna vertebral de la vida de la ciutat de Barcelona. Hi festejaven els soldats amb les minyones i s'hi feien tertúlies als cafès i a les terrasses; hi passejaven els mariners, els estudiants i les mestresses que anaven a comprar; hi treballava molta gent, venent flors i refrescos, enllustrant botes, escrivint cartes per encàrrec... La Rambla, de sempre, ha estat més que un carrer, perquè és, sobretot, la gent que hi viu, hi passeja, hi treballa... La Rambla fa olor i s'hi sent el tràfec de la vida que passa.
Frederic Ballell (1864-1951), un dels principals exponents de la primera generació de fotoperiodistes del nostre país, n'estava enamorat i, durant dos anys, el 1907 i el 1908, va dedicar moltes hores a fotografiar la gent que passava per la Rambla, per tots els trams i a totes hores... Les fotografies que en va fer són una instantània extraordinària de la Barcelona del 1900, en què és fàcil evocar el xivarri dels crits dels venedors i l'olor de les rosquilles que deixaven al seu darrere els repartidors de les pastisseries.
