L'11 de març del 2011 el Japó va viure el tsunami més devastador de la seva història recent. Més de 20.000 persones van morir i ciutats senceres van quedar arrasades. Per si això fos poc, l'onada d'aigua va colpejar la central nuclear de Fukushima Dai-ichi, que va quedar sense subministrament elèctric, i, arran d'això, els enginyers en van perdre el control i els edificis de 4 reactors van anar explotant un rere l'altre, en una seqüència de calamitats encadenades que va comportar una fuita radioactiva de conseqüències impredictibles. I el món va contenir la respiració, pendent de les notícies que arribaven de la zona.
Per cobrir els efectes del tsunami i l'accident de Fukushima, centenars d'informadors vinguts d'arreu, temeraris i espantats alhora, es van desplaçar al Japó, i entre aquests hi havia dos periodistes de TV3, Lluís Caelles i Sergi Vicente, que ara apleguen en aquest volum les experiències d'aquells dies. Pàgina a pàgina, ens movem pels llocs que recorren els informadors i vivim el seu dia a dia: el neguit pel risc de ser a la vora un complex de reactors nuclears desbocats, els esforços per informar amb rigor i agilitat, l'impacte d'entrevistar tanta gent que ho ha perdut tot, les necessàries rutines d'un equip de televisió desplaçat a una zona molt inestable i els seus indestriables avatars personals. Amb aquests testimonis de primera mà, tornem a aquells dies de març de 2011 que van sacsejar el món.
Quan ja ha passat pràcticament un any dels fets de Fukushima, i d'altra banda la crisi econòmica ha reobert el debat sobre com abaratir l'energia, potser cal especialment revisitar el que va passar al Japó, per saber com es viu després d'un accident nuclear de grau 7, el més alt en l'escala internacional d'accidents nuclears, des de l'experiència de dos grans periodistes de casa nostra.
