En 2012 es compleixen cinquanta anys de la primera edició de Nosaltres, els valencians, un assaig d’història política, social i cultural que ocupa un lloc ben important en l’extensa bibliografia de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).
Aquesta importància es basa en el fet que, des del mateix moment de la seua aparició, d’una obra que ha exercit una influència cabdal en la renovació de la historiografia i en general dels estudis i les reflexions realitzats en l’àmbit de les ciències humanes sobre el País Valencià. Aquesta influència, a més, no ha quedat limitada aquests àmbits acadèmics, sinó que ha transcendit a la societat en el seu conjunt, en formes diverses. I ho ha fet a través de les etapes i les conjuntures de tota mena que s’han succeït en la nostra societat durant el darrer mig segle -des de l’última etapa del franquisme fins ara mateix.
L’exposició tracta de mostrar, a través de la documentació conservada per l’autor, qui era Joan Fuster, el 1962, el procés d’elaboració del llibre, el ressò immediat que va obtenir i les dificultats amb la censura de l’Estat franquista amb què es va enfrontar a partir d’un moment determinat, tot plegat a partir d’una presentació de la personalitat de l’autor en el moment d’escriure aquest llibre. Aquest propòsit ha guiat la selecció i l’organització de les peces que es mostraran.
Durant aquests cinquanta anys, el llibre ha tingut una trentena d’edicions conegudes, en català, i tres en castellà. El seu ressò ciutadà, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics ha estat enorme. Aquest fet s’ha manifestat en tota mena de referències escrites, a favor o en contra, de revisió a càrrec d’especialistes -ben lògica, tractant-se d’una obra amb tants anys d’existència- o de debat polític i parapolític. En la tria de documents exposats o reproduïts en el catàleg, deliberadament s’ha optat per reduir aquestes referències a les cronològicament immediates a l’aparició del llibre. S’ha fet així per dos motius bàsics. D’una banda, perquè era materialment impossible recollir totes les conegudes i qualsevol absència hauria estat interpretada malament. D’una altra, per no caure en possible anacronismes.
