Ramon Vila-abadal (Barcelona, 1924) es llicencià en Teologia i Filosofia a la Universitat de Sant Anselm de Roma i, posteriorment, es doctorà en Filosofia a l'Institut Catòlic de París.
Va ser monjo de Montserrat, on durant el període 1952-1965 va exercir les tasques de majordom i, al costat de l'abat Escarré, va participar en tot allò que es feia des del monestir a favor de la catalanitat i de la democràcia al nostre país.
Desterrat per l'autoritat eclesiàstica, va anar a viure a París, on es relacionà amb els cercles d'exiliats. De retorn, obtingué la reducció a l'estat laical i treballà en diverses empreses mercanitls.
Va participar activament en el Congrés de Cultura Catalana (1975-77) i en la redacció de les «Noves Bases per al Futur Nacional de Catalunya» (1992). És membre del Club d'Opinió Arnau de Vialnova, de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa i de la tertúlia Cruïlla Debat de l'Ateneu.
Autor de nombrosos articles d'opinió, l'any 1997 va publicar 'Com és que sóc separatista?', una reflexió serena de les raons a favor de la independència de Catalunya, escrita en uns moments en què el debat tot just aflorava.
