D’on sorgia la fascinació que l’URSS va exercir sobre Catalunya? Per què escriptors, sindicalistes, polítics i artistes van acollir amb entusiasme el nou règim sorgit de la Revolució Russa i van voler clonar-lo al nostre país? Quin impacte va tenir l’estrena d’El cuirassat Potemkin el 1930 a Barcelona? I les traduccions del rus d’obres literàries que va fer Andreu Nin? Fins a quin punt la literatura, la ideologia, el cinema i el cartellisme soviètics van impregnar personatges tan dispars i aparentment allunyats del comunisme com Josep Pla, Antoni Rovira i Virgili, Francesc Macià o Josep Carner-Ribalta? I, de tot això, què en queda avui dia? Ramon Breu ressegueix, en un assaig sorprenent i innovador, les petjades del somni soviètic en la realitat catalana de l’època.
La Història, en general, no és un relat de bons i dolents. El que fa Breu és explicar-nos una passió; una passió, a més, d’una gran noblesa, ja que és un sentiment motivat per la injustícia i pel desig de transformar la realitat sòrdida en un paradís per a tothom.
Del pròleg d’Enric Calpena
Ramon Breu Pañella (l’Hospitalet de Llobregat, 1956) és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i diplomat en Sociologia per l’ICESB. Coordinador del projecte Cinescola, és especialista en educació en comunicació audiovisual i formador del professorat, a més de ser autor de diversos llibres i articles en l’àmbit educatiu. Una de les seves línies de treball vincula el cinema, l’educació i el coneixement històric. És coautor del llibre Cinema i educació (2007) i de Cinema i ciutadania (2009), edició en CD. També ha publicat El documental como estrategia educativa (2010) i Cinescola. Propostes didàctiques de cinema a primària i secundària (2011)
