{\rtf1\ansi\ansicpg1252\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang1027\f0\fs16 Secundog\'e8nit de Pere III, Mart\'ed (1356-1410) fou l'\'faltim rei de la nissaga dels comptes de Barcelona. La historiografia moderna, tradicionalment, l'ha ornat amb l'apel\'b7latiu de "l'Hum\'e0".
\par Tanmateix, per als seus contempor\'e0nis fou el monarca "Eclesi\'e0stic", campi\'f3 de la beateria. No nasqu\'e9 per a ser rei, tot i que, sense buscar-ho, n'esdevingu\'e9 en la maduresa.
\par De tarann\'e0 extremadament religi\'f3s, Mart\'ed I representa la contraposici\'f3 als valors culturals prehumanistes del seu germ\'e0 i predecessor, Joan I. Com a governant, no sab\'e9 o -millor dit- no pogu\'e9 atallar la viol\'e8ncia end\'e8mica de les bandositats aragoneses i valencianes, per\'f2 aconsgu\'ed unir Sic\'edlia a la Corona catalanoaragonesa i derrot\'e0 definitivament le ressit\'e8ncia sarda. Nogensmenys, el seu record ha restat marcat per la indesici\'f3 a l'hora de designar un successor, que significar l'entornitzaci\'f3 de la dinastia castellana dels trast\'e0mara als Pa\'efsos Catalans i Arag\'f3.\lang3082\f1
\par }
