El teatre de Joan Oliver és deutor del seu moment històric, quan dominava "l'alta comèdia" burgesa, que descrivia formes de vida benestant i feliç, i on qualsevol "excés" era reconduït per acabar assumint les "bones formes" i costums. El teatre de Joan Oliver respon amb una actitud crítica i sovint sarcàstica a aquests models de vida i a aquest tipus de teatre. Contra el conservadorisme d'una burgesia que malda per consolidar-se, el teatre de l'autor combat irònicament els valors establerts per facilitar, des d'una actitud moral, la seva evolució cap a actituds socialment més avançades.
Entre els títols més remarcables de tota la seva producció, podem assenyalar: Allò que tal vegada s'esdevingué (1930), una de les paràboles més sarcàstiques de Joan Oliver; La fam (1938), teatre de guerra que pretén formular les etapes del procés bèl·lic identificades en dos personatges que representen forces oposades que conflueixen en el procés revolucionari de Catalunya, o Ball robat (1956), que és l'exemple més clar, des d'una perspectiva formal, de pièce bien faite, però que mostra la crisi i el fracàs matrimonial de tres parelles i d'unes formes de vida que, inevitablement, porten a aquest fracàs. La crítica ha considerat Ball robat una de les obres més importants de Joan Oliver i del teatre català de la postguerra.
