Traducció: Ernest Riera
Arcàdia, considerada l'obra major de Tom Stoppard, és la clausula perfecta d'una triologia de còctels aparentment impossibles que va començar el 1972 amb Jumpers i va seguir el 1974 amb Travesties.
Tot i la complexitat del joc especulatiu i la gran quantitat de qüestions que s'hi entrellacen, és una obra que atrapa ben aviat el lector perquè combina els materials en una alquímia portentosa: ordre i caos, clàssics contra romàntics, intuïció contra raó, foc sota gel, els atzars de la investigació històrica, les matemàtiques fractals o les lleis de la termodinàmica, un aclaparador matx d'idees que l'autor equilibra amb la tensió dramàtica i l'emoció pura. L'estructura de l'obra és dual: dues sèries de fets en temps alterns que acaben coincidint en el mateix espai, la sala de lectura de Sidley Park, a la mansió campestre dels Coverly.
