La pau va ser escrita per Aristòfanes el 421 aC, en el moment que Esparta i Atenes, que feia deu anys que estaven en guerra, acorden un tractat de pau per cinquanta anys. L'autor, que va elaborar l'obra en l'atmosfera esperançada que va precedir el tractat, ens presenta la guerra personificada: Pòlemos manté captiva la deessa Pau amb el sinistre propòsit d'esclafar al morter les ciutats gregues, però, per fortuna, s'ha quedat sense mà de morter i Trigeu, l'heroi, pot rescatar la Pau.
La consecució de la pau és una de les preocupacions rectores d'aquesta obra, farcida de referències a la guerra, en la qual Aristòfanes ens dóna la seva visió particular del conflicte; la guerra constitueix el terrible teló de fons real sobre el qual es projecta la festiva ficció còmica.
La pau, potser la més perfecta de les peces d'Aristòfanes, ocupa un lloc central en la seva obra. La lluita per la pau no hi té la força desafiant de les primeres comèdies ni l'agònica recerca de solucions que caracteritza Lisístrata.
Cristián Carandell ha traduït i prologat l'obra que presentem en aquest volum. També és el traductor de dues obres més d'Aristòfanes: Lisístrata, editada en aquesta mateixa col.lecció, i Els ocells, en preparació.
