Valentina va ser concebuda, i estrenada al Teatre Romea, el 1932. El to tràgic de l'obra, que contrastava amb la imatge d'escriptor amable i irònic de Carles Soldevila, la va perjudicar. Convertida en novel·la, però, va obtenir el Premi Crexells el 1933 i, novament, va ser estrenada el 1934 al teatre Pompeia en una nova versió. L'obra, que gira entorn de la crisi de les relacions familiars i el problema d'identitat de la protagonista, una noia de 17 anys que veu com se li esfondra el món d'idealitzacions que s'ha creat, reelabora, en el si d'una família benestant barcelonina, un seguit de motius literaris que van des del Hamlet shakespearià al tema d'Electra. La protagonista, des del seu desencaix, posa en evidència la mediocritat i la hipocresia de la vida familiar i els interessos ocults que mouen els personatges, com ara Eusebi Baixeres, el seu pare biològic, víctima de la venjança de la noia. La versió que publiquem incorpora alguns dels elements de la novel·la que l'autor havia deixat de banda, potser per evitar l'escàndol, en la seva darrera versió teatral.
