Les cinc obres dramàtiques de Sagarra reunides en el volum 17 segueixen cronològicament, pel que fa a l'estrena, les presentades en el volum 16. La careta prolonga la línia de poemes dramàtics breus en un acte, on Sagarra fa un intent molt estimable d'oferir unes peces d'expressió més intensa, essencials i vinculades a la cançó popular tradicional. De l'altra, Marçal Prior, és un dels textos més ambiciosos de tot el teatre sagarrià. Marçal Prior és una nova afirmació de la tradició familiar, basada en la possessió de la terra i la transmissió patrimonial, davant les vel·leïtats individualistes del personatge central, que acaba sent recuperat per la força d'aquesta tradició. També hi ha lloc per a la comèdia en vers, representada per Un estudiant de Vic. La novetat del volum, la trobem en La màscara i La follia del desig. Són dues peces amb elements melodramàtics molt clars amb les quals l'autor s'aproxima a la tradició vuitcentista que girava entorn de la denúncia de la hipocresia moral i social.
