{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Dos actors de teatre parlen al camerino poc abans de comen\'e7ar la que pot ser la seua \'faltima funci\'f3 junts, Espasmes. Dalt de l'escenari troben una felicitat que contrasta amb les seues vides quotidianes, bastant anodines. Despr\'e9s de m\'e9s de 20 anys xafant escenaris per tot arreu, nom\'e9s la ficci\'f3 podr\'e0 donar-los tot all\'f2 que la vida els nega. Aix\'f2 s\'ed, nom\'e9s necessiten per a aconseguir-ho una miqueta de sort.
\par Que tinguem sort! \'e9s una com\'e8dia agredol\'e7a que ens parla del pas de la vida, dels amics, de la mort... Un text que ens arriba amb la ironia i l'estil inconfusible de Carles Alberola i el segell creatiu d'Albena Teatre.
\par }
