{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 reditors (1888) forma, amb El pare (1887) i La senyoreta J\f1\'falia (1888), una trilogia que \'e9s el croquis punyent d\rquote un naufragi personal. Strindberg hi reflecta, d\rquote una manera palpitant, la perip\'e8cia del seu primer divorci, l\rquote aberraci\'f3 a qu\'e8 la conjugalitat redueix l\rquote individu. Tres personatges, dos homes i una dona, es passen comptes de dos en dos. Cada un \'e9s el creditor inexorable que, a l\rquote exig\'e8ncia despietada del deute, hi afegeix l\rquote inter\'e8s usurer d\rquote anihilar l\rquote altre. I com que cada personatge \'e9s, alhora, creditor i deutor, cada un acaba essent botx\'ed i v\'edctima. En aquesta pugna, els dos homes es perden escometent-se per la dona que diuen que estimen, per\'f2 que, en veritat, \'fanicament desitgen. Dissecada aix\'ed per Strindberg, la relaci\'f3 conjugal es revela com una mera expressi\'f3 de poder i de lubricitat, sota el control d\rquote una dona que domina, si no l\rquote escena, la situaci\'f3. De retruc, l\rquote autor ens serveix impulsivament una imatge, real i especular, de si mateix.\f0
\par }
