Josep M. Benet i Jornet va néixer a Barcelona quan començava la segona Guerra Mundial. Li va costar aprendre a escriure, va lluitar contra les matemàtiques i ni ho va intentar amb la física i la química. Era el rei en religió. Un cop va saber llegir, -escriure va ser una altra cosa i encara se li escapen faltes-, es va posar a inventar i a dibuixar històries; per jugar.
Va passar al teatre, escrit en somort castellà, cap al 1958. I la seva primera obra en català data del 1963. Mentre, estudiava, només l’indispensable per aprovar, filologia romànica.
Ja no va parar de produir literatura dramàtica. La seva carrera no és intensa, però sí insistent.
El 1975 va començar a treballar per a la televisió. Des que es va crear, forma part de la productora Diagonaltv.
Tal com deia Albert Benach en una altra divertida solapa d’aquesta col·lecció, la seva carrera d’autor teatral no és fulgurant. En el cas de Benet és un anar-hi anant.
Estima molts autors: Vilanova, Guimerà, Puig i Ferreter... O Espriu, Brossa, Villalonga... O Sirera... O des de Belbel fins a Riera passant per Cunillé, Batlle, Plana... N’hi ha tants, que li agraden. I va de debò! Però en aquest precís instant ha de reconéixer que els seus dramaturgs preferits són Cristina Clemente, Jordi Casanovas i Josep Maria Miró Coromina. Ell sabrà.
