{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\froman\fcharset0 Times New Roman;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\sb100\sa100\qj\lang3082\f0\fs24 Josep M. Benet i Jornet va n\'e9ixer a Barcelona quan comen\'e7ava la segona Guerra Mundial. Li va costar aprendre a escriure, va lluitar contra les matem\'e0tiques i ni ho va intentar amb la f\'edsica i la qu\'edmica. Era el rei en religi\'f3. Un cop va saber llegir, \emdash escriure va ser una altra cosa i encara se li escapen faltes\emdash , es va posar a inventar i a dibuixar hist\'f2ries; per jugar.
\par Va passar al teatre, escrit en somort castell\'e0, cap al 1958. I la seva primera obra en catal\'e0 data del 1963. Mentre, estudiava, nom\'e9s l\rquote indispensable per aprovar, filologia rom\'e0nica.
\par Ja no va parar de produir literatura dram\'e0tica. La seva carrera no \'e9s intensa, per\'f2 s\'ed insistent.
\par El 1975 va comen\'e7ar a treballar per a la televisi\'f3. Des que es va crear, forma part de la productora Diagonaltv.
\par Tal com deia Albert Benach en una altra divertida solapa d\rquote aquesta col\'b7lecci\'f3, la seva carrera d\rquote autor teatral no \'e9s fulgurant. En el cas de Benet \'e9s un anar-hi anant.
\par Estima molts autors: Vilanova, Guimer\'e0, Puig i Ferreter... O Espriu, Brossa, Villalonga... O Sirera... O des de Belbel fins a Riera passant per Cunill\'e9, Batlle, Plana... N\rquote hi ha tants, que li agraden. I va de deb\'f2! Per\'f2 en aquest prec\'eds instant ha de recon\'e9ixer que els seus dramaturgs preferits s\'f3n Cristina Clemente, Jordi Casanovas i Josep Maria Mir\'f3 Coromina. Ell sabr\'e0.
\par \pard\f1\fs16
\par }
