Ramon Boixeda (Vic, 1981) és fill de Sant Julià de Vilatorta i viu actualment a Sevilla. Amb el seu primer llibre, La pell fina (Viena. Barcelona, 2013) va guanyar el XXXVII Premi de Poesia Josep Maria López-Picó. Regeix un blog, Les beceroles successives, des d’on es pot assistir, entre altres coses, al seu univers literari.
Amb El sedàs, Boixeda reforça els arguments dels qui ja hi veien l’aparició d’una veu, nova i jove, sorprenentment valenta en els seus plantejaments creatius sense concessions al facilisme comercial ni al voler agradar al grumoll. Una aposta per l’ostracisme a què es condemna, a gust, aquell qui només està al servei de l’exigència i la qualitat i no defuig l’encriptament per allunyar-se de qui assisteix a la poesia amb l’esperança de trobar-s’ho tot fet i mastegat. Així, els poemes de Boixeda convoquen la unitat unívoca de la pulsió creativa. Forma i contingut, una mateixa cosa, una única cosa en constant moviment, en carn viva i travessada per forces imprevistes que n’enriqueixen les potencialitats significatives. Tot això en un llibre unitari que parteix del dolor i de la derrota, la derrota prèvia a l’acció, que regenera en goig de ser.
Val la pena viure? Serveix de res la poesia? El sedàs planteja preguntes que en si mateixes són respostes, i així apareix el món, l’alteritat, tot convertint-se en revolta interior que transcendeix tot allò que si es pogués explicar no existiria aquest llibre.
