L'odi, l'isolament, la por, la impotència i, de bell nou, l'odi i també
la vida com una espiral moguda pels seus batecs poderosos. Vençuts
i estranyats, estigmatitzats, assenyalats, és només en l'escenari de la
ciutat estranya, en l'atmosfera dels seus dies insòlits, en l'insomni de la
nostra memòria que som capaços de recobrar l'alè, de pair serenament
el nostre destí, de capir el sentit profund del nostre trencament amb
la tribu que habita més enllà de les altes murades dels edificis, més
enllà de la mar extensa dels terrats, en un territori ignot, assilvestrat.
Trencament amb la tribu hostil a la diferència, tribu de maledicències i
d'enveges, tribu ensopida, tribu de mort.
