{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Del m\'f3n de la m\'fasica i de l\rquote art del segle XX prov\'e9 el llenguatge personal\'edssim, postmodern, desvinculat de la nostra tradici\'f3 po\'e8tica i marcat per una sensibilitat fascinant que converteix la imatge anal\'f2gica en cad\'e8ncia musical, entre abstracta i solipsista, per\'f2 alhora vestida d\rquote una senzillesa que l\rquote apropa, per la via de la intu\'efci\'f3, al lector. Als artistes del XX evocats amb extraordin\'e0ria precisi\'f3 subjectiva a Altres Arbres i als m\'fasics que travessen tot el seu corpus po\'e8tic, cal afegir-hi referents literaris com Auster, Dickinson, Blanchot, Celan, Plath, Ashbery, Creeley per referenciar aquesta veu ins\'f2lita.
\par A Pianos i t\'fanels la car\'edcia del fred es converteix en epifania verbal, despullant-se, el vers de la Rothkovic, fins a l\rquote extrem de la quasi desaparici\'f3, com si una alenada de bellesa gelada, carregada de sensualitat po\'e8tica, per\'f2 tamb\'e9 pict\'f2rica, musical, acarici\'e9s la consci\'e8ncia intel\bullet lectual de qui llegeix.
\par }
